Les meves emocions més pures les vaig experimentar a una gran forest d’Espanya (els Ports d’Horta) quan, als setze anys, m’hi vaig retirar a pintar.

Picasso

Picasso va sojornar a Horta de Sant Joan dues vegades. La primera, convalescent, a partir de l’estiu de 1898, invitat pel seu amic Manuel Pallarès, estada que es va perllongar fins el febrer de 1899; la segona durant el període de maig-agost del 1909, en companyia de Fernande Olivier.

De la primera estada, els dibuixos i les pintures són fets en un llenguatge tradicional -ell té setze anys quan arriba i disset quan se’n va- i en resten mostres molt diverses, la majoria propietat del Museu Picasso de Barcelona i dels hereus de l’artista. La segona estada correspon del tot al moment de la seva gran aventura cubista i les obres estan disseminades pels llocs més diversos del món: Nova York, Moscou, Sao Paulo, París, Frankfurt.

Una de les característiques majors d’aquesta etapa és el seu intent d’unir la terra que estima (Horta) amb la dona que estima (Fernande). Això pot ajudar-nos a comprendre alguns dels aspectes de la seva producció, començant per aquells colls fornits.

Entre l’una i l’altra vinguda se situen unes quantes obres que també fan referència al poble d’Horta. Unes, del 1902 1903, són evocacions de la seva primera estada, són notes optimistes en mig del seu univers més aviat calamitós de l’època blava.

A la primavera del 1909, quan ja ha decidit de tornar per celebrar els deu anys del seu primer sojorn, anticipa imaginativament el seu viatge i reviu alguns dels seus record en unes quantes composicions que fan referència, sobretot, a la revetlla de Sant Antoni, mitificant-la.

El Centre Picasso d’Horta vol ser un homenatge permanent a Picasso i pretén aplegar la reproducció, el més fidel possible de totes les obres que l’artista va crear a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble. El visitant i l’estudiós trobarà, així, una mostra fefaent dels lligams profunds que uneixen aquesta terra amb el gran artista, lligams que ell mateix va sintetitzar en la cèlebre frase:

TOT EL QUE SÉ, HO HE APRÈS A HORTA

Dos mapes ajuden a fer-se càrrec dels dos aspectes, a la vegada contraposats i complementaris d’aquests vincles: un de topogràfic, indicant els indrets on Picasso va dibuixar, pintar o viure -els indrets que el varen inspirar- molts dels quals encara es poden retrobar, com el Mas de Tafetans, el Mas de Quiquet, el Convent de Sant Salvador, etcètera, i un planisferi amb la indicació de les ciutats on han anat a parar algunes de les obres creades a Horta.

El localisme transcendit per la universalitat del geni.

Text de: Josep Palau i Fabre